INTRODUCCIÓ

Hola som la Tania, l’Aina, la Nerea i la Maria. Fem aquest blog per l’asignatura de Religió sobre l’Hinduisme. Esperem que us agradi!!!  GRÀCIES!!! :)

ORIGEN DE L'HINDUISME

Situació geogràfica de l'hinduisme al món

És una de les religions més antigues. Neix a l'Índia (amb Pakistan, Bangla Desh, Bhutan i Nepal). 

Per aquest motiu la trobem centrada a l'Índia i als països veïns. 

Origen de l'Hinduisme

L'origen de l'Hinduisme ("llei eterna"), va sorgir a l'Índia al 1750 aC. Té molts fundadors.
Va afectar molt la influència d'una invasió (al segle XI), de pobles que provenien de l'Àsia Central, amb una religió diferent: l' islam.
Més tard van arribar els europeus per mercaderies, i l'Índia va esdevenir una colònia britànica durant anys. 

Les primeres escriptures son les Vedes (una col·lecció antigues, fetes per savis anònims, anomenats: profetes vèdics). Hi ha quatre Vedes, la més antiga és el Rig Veda (escrit en sànscrit antic). Cadascuna de les Vedes consisteix de diverses parts compostes en diferents períodes, entre 1500 i 500 anys aC. La més recent és Upanishad que conté el missatge espiritual de l'Hinduisme. 

DOCTRINA HINDUISTA

Un hindú és aquell que reconeix quina es la seva obligació en la vida, i acceptar la responsabilitat del seu karma.

La doctrina hinduista es basa en la creença de Brahman, l’ànima del món. És una ànima única, però que es reflexa en cada una de les ànimes de tots els éssers vius. Els hinduistes segueixen tres tipus de responsabilitats o camins: 

• El camí de la devoció: és el camí de la bondat i l’adoració al déu en el que creuen. Consisteix en adorar un déu i celebrar cuidadosament les seves festes i rituals.

• El camí dels actes (karme): consisteix en seguir fidelment el dharma i complir amb els deures de la pròpia casta.

• El camí del coneixament: aquest és el camí reservat als bramans. Es basa en descubrir a través de la meditació, la veritable naturalesa de l’ànima i buscar-hi el Brahma (l'esperit) per a unir-se a ell.

Una creença molt important de l’hinduisme és la reencarnació. La reencarnació creu que les persones tenen moltes vides al llarg de la seva existència. Aquesta, es vasa en què quan una persona es mor la seva ànima torna a néixer, però en un altre cos completament diferent, ja pot ser animal o humà. Es creu que si la vida anterior t'has portat bé, la següent es encara molt millor a la viscuda.  L’objectiu de la pràctica de l’hinduisme és perfeccionar-se per poder surtir del cicle de les reencarnacions, aquesta alliberació es diumoksa.

Degut a la creença en la reencarnación, gairebé tots els hindús no mengen animal, perquè creuen que tots els éssers vius formen part del mateix esperit. Per això creuen que les persones i els animals han de ser tractats amb respecte.

LLIBRES SAGRATS

Com cada religió té els seus llibre sagrats, l'hinduisme també en té i són els seguents:

• Veda: És un conjunt de 4 llibres (Rig-Veda, Sama-Veda, Veda de les fòrmules i Atharva-Veda).
• Mahabarata, 200000 versos i acaba amb un poema llarg del deu Krisna. Són poemes èpics, mites i llegendes.
• Ramayana, 40000 versos i el seu héroe es Rama reencarnació del dèu Visnu.
• Brahmana: Són textos de la literatura índia.que són comentaris dels Vredes.
• Shruti:Són llibres de la tradicó pels savis.
• Smriti: Els que són cronòlogicament posteriors.
• Kalpa-Sufra: Serveixen per les cerimònies i rituals.

ELS DEUS

Brama: Es el deu de tot.

Vixnu: Es la forma de Déu que encarna la preservació. També s’anomena Narayana. Els atributs son: la maça, la petxina y el txakra o disc.

Xiva:Es una de les divinitats mes importants. Te molts noms. Representa el sacrifici de la mitologia india.

Aditi: Es la desa mare. Creador de totes les coses.

Agni: Es la deesa del foc i del sacrifici. Uneix cel,  terra i atmosfera.

Parvati: Es una deesa del panteó. Es la mare de Ganeix.

Kali: Es una desa principal de d’hinduisme. Es una divinitat molt important.

Hanuman: Es el deu mono.

Durga: Te molts braços. Va sobre un lleó o un tigre.

Ganga: Es la filla de  Himalayas i la deesa Mena.

Ganeixa: Es una de les divinitats mes conegudes. Representa la saviesa i te un cos de Home panxut.

LES CASTES

La societat hindú esta dividida en castes. Són grups socials amb origen religiós.

Les castes estàn ordenades en aquest ordre: 

Els intocables no es consideren una casta, però estan representades en aquesta piràmide. 

Parts del cos de Brahma:

1- Sacerdots, sortits de al boca del Déu.

2-Guerrers i nobles, sorgits dels braços.

3-Comerciants, sortits de les cuixes.

4-Antics pobladors sotmesos a condicions de serfs sorgits dels peus.

FESTES DE L'HINDUISME

Festes i celebracions:

Hi ha moltes festes i celebracions en d’hinduisme:

1. Diwali:

És la festa de la llum. Se celebra per Any Nou Hindú i dura entre 1 i 5 dies. En aquesta festa adoren a Lakshimi (Riquesa i prosperitat), Ganesh (Fortalesa espiritual i resolució d’obstacles i Saraswati (Saviesa). Es posen espelmes enceses  i guarnicions a les llums, es mengen dolços amb fruits secs i pastissos.

2. Holi:

És la festa dels colors. Coincideix amb la collita de blat de moro i és al inici de la primavera. S’encenen fogueres per purificar el ambient i entre uns i els altres es tiren pintures de colors, a causa de les pintures es confonen entre uns i els altres i d’aquesta manera espanten els mal esperits. És mengen dolços i pastissos.

3. Navarati o Durga Puja:

És la festa de 9 nits. Durga Puja significa desa mare, es una manifestació de la energia còsmica. Se celebra a principis de Octubre, simbolitza el guany dels déus bons sobre éssers demoníacs i ho celebren fent balls, es mengen dolços.

Plats tradicionals:

• Luchi: Pa sense llevat. La massa té poca sal i es forma una pasta amb aigua tèbia. Plat típic bengalí.
• Misthi DOI: Un dels plats més populars dels bengalins que serveix per acompanyar plats de Durga Puja. És un iogurt dolç, com a postres.
• Khichdi: És un arròs (suau i humit) i unes llenties, i és un plat preparat amb espècies. S’ofereix a la deessa i es menja com a plat principal amb  albergínia fregida de acompanyament.
• Llaura: Es tracta d’un  plat bengalí fet amb diversos vegetals. Es tracta d’un curri servit tradicionalment com a menjar festiu.
• Rasogolla: Un dolç bengalí famós. Sense Rasogolla tots els festivals dels bengalins estan incomplets.
• Nimki: Conegut com Namaka. Es tracta d’un aperitiu salat  i fregit que pot ser preparada i emmagatzemada com a aperitiu i també es pot assaborir en qualsevol moment.

4. Makar Sankranti

Es fa a ple hivern i se celebra el desplaçament del Sol cap al Nord. Es menja aliments calents i fruits secs.

Plats tradicionals:

• Maharashtra-Til laddu i Til Poli: Plats  amb llavors de sèsam i sucre morè.
• Bengala-Khichuri: Arròs i llenties grogues.
• Gokul Pitho:  Fet de coco, sucre moreno i khoya.
• Andhra Pradesh-Pesarattu: Fet de moong Daala i ceba.
• Karnataka-Narkul Nadu: Fet de llet de coco i llet condensada.

5. Krishna Janmashtami:

És celebra el naixement  del Krishna. Alguns fan el dejuni des de la nit anterior i la majoria la celebra amb devoció. És canten cançons i es balla, l’estatua de Déu es decora amb fruites i flors.

Plats tradicionals:

• Shrikhand: Una preparació de la quallada i el sucre.
• Khichidi: Preparació d’arròs i dalchana.
• Besen ca laddu i Kalakand: Fet amb llet i sucre.
• Gopalkala: Preparació d’arròs i de coco.

6. Maha Shivarati:

La festa de la nit del Déu Shiva (terrible però transformador). Fan una dansa còsmica on es destrueix i es crea el univers. El dejuni el fan el dia i la nit,i fan pregàries en pregària de Déu. Li donen llet, aigua i pastissos.

7. Hanuman Jayanti:

És celebra el naixement del Hanuman. És celebra a l’abril i es mengen dolços.

Plat tradicional:

• Boondi laddu: Consisteix en un plat dolç fet de mantega i xarop de sucre (boondi). Consisteix en col·locar les boles de mida més petita o de farina de cigrons que han estat fregits. També es menja només la pasta que després s’ha fet amb la immersió del xarop de sucre.